La revista escolar Tot i Res apareix per primer cop el gener de l’any 1985. Segons diu la seva primera portada, era una publicació bimensual i preparada pel 8è nivell. Va néixer tant com una forma de divulgació d’allò que es feia a l’escola com per fomentar entre l’alumnat el gust per l’escriptura i la pràctica de diferents tipologies textuals de forma funcional. El títol Tot i Res es va posar en consens amb els alumnes més grans de l’escola. La revista, igual que qualsevol altra publicació, tenia seccions fixes i d’altres articles que atenien a l’actualitat escolar del moment. S’ha anat publicant amb una periodicitat de dos números per any, tot i que darrerament el de desembre s’ha publicat al febrer. Com tot allò que pertoca a una comunitat viva com l’educativa, la nostra revista també ha anat evolucionant i adaptant-se a les noves circumstàncies. Podem comptar fins a tres períodes diferents amb alguna travessia pel desert en què no es va publicar. En l’últim format en paper, es va pensar que un dels números seria un monogràfic sobre un tema qualsevol. Hem tractat temes tan intel·lectuals com l’art o tan quotidians com el menjar. Així vam aconseguir (pensem) que la temàtica fos més diversa, atractiva i enriquidora. Ja parlaríem d’allò que havíem fet al número de final de curs i alhora ens serviria per acomiadar-nos de la corresponent promoció de sisè.
La col·laboració de l’AMPA ha estat cabdal a l’hora de la viabilitat de Tot i Res, especialment pel que fa al finançament. Però malgrat els esforços de tothom i en plena crisi econòmica, es va haver de fer un pas molt agosarat: publicar la nostra revista en format digital. Aquest nou format permetia molts més articles i fotos en color i, alhora, comptar les visualitzacions!!! Ara se’ns presenta un nou repte, la revista ja no serà una foto fixa sinó quelcom més viu i interactiu, com mana el moment que vivim. Esperem que us agradi el nou format, que els temes siguin del vostre interès i que la feina i il·lusió de tota la comunitat s’hi vegi reflectida com s’ha anat fent des del primer número. I, com deien les últimes paraules del primer editorial de la revista Tot i Res allà l’any 1985
«… I continuarem fent país, amb el permís de… Que les grans societats Intel·lectuals ens donin la seva benedicció. Amén. Dit en paraules més comprensibles: Volem ser les olives farcides del vermut cultural de la nostra Lleida.»
Que així sigui!