Alguna vegada has pensat en quin és l’origen dels castellers? Els castellers són l’orgull de les tradicions catalanes i des del 2010 els castells són patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO i són presents a la majoria de fires i festes de Catalunya. Amb el lema “força, equilibri, valor i seny“, els castells són una impactant targeta de presentació dels valors catalans al món. Ens emocionen, ens fan bategar el cor a mil i ens fan sentir orgullosos de les nostres tradicions però, exactament, quin és l’origen dels castells? L’origen dels castellers es troba a la moixiganga o ball de valencians del segle XVIII. Era una representació dansada on es representaven escenes de la passió de Jesucrist amb exercicis gimnàstics i torres humanes, encara que també es podien representar altres arguments. Aquest ball es va estendre a l’àrea de Tarragona-Reus-Valls, però va anar evolucionant fins que es va suprimir la part del ball per donar pas a les estructures castelleres, cada vegada més elevades.
PRIMERES COLLES (1801-1850)
Fer la construcció més alta era l’objectiu dels primers castellers vallencs que, a començaments del segle XIX, es van organitzar ja en dues colles: la dels Pagesos i la dels Menestrals. Les colles vallenques es desplaçaven per tot el Camp de Tarragona i el Penedès, de juny a octubre, participant a les festes majors.
PRIMERA ÈPOCA D’OR (1851-1893)
Durant el primer segle d’existència, el món casteller va evolucionar en positiu. Les colles van anar assolint noves fites que els van portar a aixecar castells de fins a nou pisos. De fet, és l’any 1851,
durant les festes de Santa Tecla de Tarragona, quan es documenta el primer castell de 9 amb folre de la història. L’activitat gaudia d’una gran popularitat a la seva àrea tradicional i és el període que es coneix com la primera època d’or dels castells. Aquesta etapa es tanca al Vendrell el 1893, amb el darrer castell de 9 pisos que es veurà en gairebé un segle.
LA DECADÈNCIA DELS CASTELLS (1894-1926)
A començaments del segle XX es produeixen diferents fenòmens que fan que l’activitat castellera s’estanqui: hi ha una forta migració del camp a la ciutat per trobar feina; els esports moderns com el futbol comencen a guanyar adeptes i la sardana empordanesa s’imposa arreu del territori. Aquests factors fan que els castells passin de moda i perdin pistonada fins al punt de quasi desaparèixer.
LA REINAXENÇA DELS CASTELLS (1926-1981)
Des del seu naixement i durant prop de 130 anys, els castells havien estat un element quasi exclusiu de les dues colles de Valls existents. Al llarg del segle XIX es van anar apareixent arreu del territori altres colles castelleres: al Camp de Tarragona, al Penedès i al Garraf. A partir del 1926, els castells viuen una revifada gràcies a la fundació de les primeres colles estables no vallenques a Tarragona i al Vendrell. Aquest fet modifica el mapa i sorgeix una nova competència que implica un fort creixement del món casteller. Es recuperen els castells de vuit pisos i les colles comencen a utilitzar un color de camisa propi per diferenciar-se entre elles. Però els tres anys de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) suposen un fort retrocés per a l’activitat castellera que, tot i això, no s’atura.
ELS CASTELLERS SOTA EL FRANQUISME (1939-1975)
Durant la dictadura no es van prohibir els castells ja que aquests no es percebien com un símbol de catalanitat, sinó com un simple espectacle tradicional local. El règim, però, va obligar a les colles d’una mateixa localitat a fusionar-se en una sola entitat. Al llarg dels anys 50 i 60 es va anar recuperant la normalitat i el fet casteller va guanyar en vitalitat, i també va augmentar la rivalitat entre les colles de Valls i la resta. Al final de la dictadura, els castells van experimentar un canvi social que els acabaria convertint en el que són en l’actualitat. El 1969 neix la primera agrupació de Barcelona.
LA RECUPERACIÓ AL CARRER (1976-1990)
La transició cap a la democràcia comporta un moviment social de recuperació del carrer i de reivindicació de la cultura catalana. En aquest context, continuen sorgint noves colles fora de l’àrea tradicional castellera (província de Tarragona) que plantegen un nou model de colla precursora de la integració total de les dones. És en aquest moment quan els castells s’impregnen de molts dels valors actuals, es converteixen en una activitat altruista i integradora, i es comencen a concebre com un símbol de país.
SEGONA ÈPOCA D’OR DELS CASTELLS (des de 1981)
Dins d’aquest context el següent impuls arriba gràcies a la recuperació dels castells de nou. El 1981 la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega, quasi un segle després, el 4d9f que serveix per obrir les portes del que s’ha anomenat la segona època d’or dels castells. Cinc anys després, la Colla Joves Xiquets de Valls completa també el 3d9f i altres colles punteres del país comencen a incorporar els castells de nou.
EL BOOM DELS ANYS 90
Amb la participació dels castellers l’any 1992 a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, el món casteller viu una fase de mediatització i internacionalització. Aquest fet afavoreix la creació de noves colles fins arribar a la seixantena a finals dels anys 90, el doble de les que hi havia deu anys enrere.
Les noves fites no tarden en arribar. El 1993 els Minyons de Terrassa assoleixen el primer castell de l’anomenada gamma extra (de dificultat superior als castells de 9). El mes de novembre de 1998 els Castellers de Vilafranca carreguen el primer 3d10fm, i una setmana després els Minyons de Terrassa el descarreguen.
ELS CASTELLS AVUI
A partir de l’any 2010, amb la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO i a conseqüència també de la crisi econòmica que permet l’entrada de nous castellers, es torna a viure un altre boom amb la creació d’una nova fornada de colles que va arribar al centenar el 2019. Aquest any també representa un salt endavant en l’àmbit tècnic, ja que durant la Diada de Santa Úrsula les dues colles de Valls carreguen per primera vegada en la història el 3d9sf.
Colles castelleres arreu del món
Sabies que existeixen colles castelleres arreu del món? Els castells han traspassat fronteres i avui en dia tenim colles castelleres en l’àmbit internacional que representen la nostra tradició i cultura. Aquest fet s’ha donat gràcies a descendents de catalans que viuen en diferents ciutats fora de Catalunya, catalans que hi viuen i que han volgut representar la cultura catalana a les seves noves ciutats de residència, o fundadors de colles internacionals que han acollit aquesta activitat impactats pels seus valors de treball en equip.
Alguna de les colles castelleres d’arreu del món fins i tot assisteixen al Concurs de Castells de Tarragona que se celebra bianualment.
- Argentina: Els Cop de Forn (l’antiga colla Les Quatre Barres), Castells de Foc, a Paranà; la colla Els Dracs de La Plata, i la Colla del Drac, fundada a la ciutat de Mendoza.
- Anglaterra: Castellers of London.
- Alemanya: Xiquets de l’Alster.
- Austràlia: Koales de Melbourne.
- Brasil: Castellers do Brasil.
- Canadà: Castellers de Montreal.
- Dinamarca: Xiquets de Copenhaguen.
- Escòcia: Colla Castellera d’Edinburgh.
- França: Castellers de París.
- Mèxic: Colla Castellera del Casal Virolai de Querétaro.
- USA: California Kids.
- Xile: Castellers de Lo Prado, Casteller de Cerro Navia, Castellers de la Usach, Castellers de Talca.
- Xina: Xiquets de Hangzhou.
Aquí us deixem el link on podeu trobar totes les colles castelleres.
CURIOSITATS
Alumnat de cinquè